Fou escrit pel conegut poeta-gogista i músic Mn. Josep Maria Cogul i Monné, fill de la Selva del Camp (1862-1938), i va ésser cantat per primera vegada el 7 de setembre de 1932. Aquesta primera edició fou impresa l'agost del mateix any. Són els goigs que es canten actualment. És un poema d'ingènua lírica popular que no decau en cap moment, més aviat està brufat de belles pinzellades que li donen un bon to. En consonància amb molts d'altres poetes de l'època, molts de versos no estan mesurats a la catalana i ben llegits hi sobren síl·labes; en el temps que estem caldria fer-ne un acurat arranjament. La composició és de versos de vuit síl·labes amb alternança de rimes masculines i femenines. L'entrada és un quintet amb rima cadeno-creuada, a la tornada es repeteix l'entrada amb un petit canvi al segon vers, les 10 cobles segueixen la línia tradicional amb la rescobla de tres versos i rima cadeno-creuada: abaab / cdcdabaab.

La iconografia de les dues edicions existents és ben característica: un bell boix del xilògraf Antoni Ollé i Pinell, bon artista barceloní que passà la seva joventut a Balaguer. És una xilografia equilibrada i perfecta com totes les de l'autor; a banda i banda de la Mare de Déu hi ha dos àngels, obra del mateix artista, que s'empraren en altres goigs.