El poema és prou bo, sense gaire tòpics, i elaborat. L'anònim autor deixa de banda la ja sabuda narrativa de la tradició que només hi és insinuada ocasionalment una vegada, i hi abunden els barbarismes. Aquest text literàriament i teològicament és superior a l'anterior.

L'estructura de versos i estrofes és també la pròpia dels goigs. La rima és indistintament masculina i femenina. Té entrada i tornada diferents, de set síl·labes de rima encadenada, les estrofes són del mateix estil que el text A, per tant rimen així: abab / cddccbab.

Com a iconografia s'usa la mateixa xilografia del XVII­-XVIII emprada al text A.