És el més antic de tots. Per les característiques és un text clàssic del s. XVIII, i precisament a aquest segle pertany la primera edició que coneixem.

És un poema més narratiu que líric, on l'anònim autor glossa la tradició popular de la troballa de la imatge de Maria i al·ludint al títol de la Riera evoca sovint les gràcies divines de què Maria és dispensadora i que vessa a rierades damunt la humanitat. Sense ésser un gran text literari no decau de to. Són uns goigs populars i senzills sense vulgaritats, tot i que hi abunden els tòpics dels goigs de l'època.

L'estructura dels versos i les estrofes és la més generalitzada en aquestes composicions. Els versos són de set síl·labes aq\b una gran barreja de rimes masculines i femenines. L'entrada, que és una quarteta amb rima d'encadenat, es torna repetir com a tomada; les cobles són fetes amb estructura de quintet, la rima és de creuat més un vers que rima com el quart, més els dos versos de la rescobla enllaçats amb el quintet per un vers que té la mateixa rima del segon vers de la rescobla. La gràfica és: abab / cddccbab.

La iconografia és prou constant en les primeres edicions: una xilografia del XVII-XVIII emprada en altres advocacions i que no desdiu gaire d'aquesta, només que porta el Fill assegut al mig de la falda i la Mare de Déu de la Riera el porta a l'esquerra. Les edicions d'aquest segle se serveixen de fotogravats i gravats d'altres advocacions, fins á arribar a la darrera que porta una capçalera dibuixada per l'artista mallorquí Miquel Ferrer.

La música com era ben general no s'imprimia, però sortosament s'ha pogut recuperar de viva veu i s'ha imprès a la darrera edició.